dilluns, 17 d’abril de 2017

DE BANYES, DE L’ARBRE DE MAIG I ALTRES MALS.

La tradició popular situa l’origen d’aquesta celebració en l’evocació de la redempció dels anomenats “mals usos” feudals......

Lo de posar les banyes ve de lluny. Es veu que mentres Ulises escoltava cants de sirenes pels mars de Troya, Penelope la seva esposa, s’ho passava d’allò més bé amb Mercuri, que per passar desapercebut anava transformat de mascle cabró ben ornamentat, i així va nàixer Pan, un semideu, evidentment amb unes banyes força prominents. d’aquí l’expressió posar les banyes.

A l’edat mitjana es solien llençar banyes i altres ossos davant de la porta del marit a qui la dona li havia sigut infidel, per allò de que tothom ho sabia menys ell. Per sort aquesta pràctica no ha arribat als nostres dies i ens podem estalviar molts ensurts.

Com que d’aprofitats ni ha hagut sempre, els senyors i ministres de l’església durant l’edat mitjana van instaurar els anomenats mals usos, un conjunt de costums feudals destinats a tenir al pagesos sotmesos a una sèrie d’obligacions i gravàmens entre elles l’anomenat dret de cuixa, que els permetia tenir relacions sexuals amb qualsevol donzella del seu feu que s’anés a casar.

Aquests comportaments però van desembocar en una revolta, la dita guerra dels Remences que al segle XV van tenir una incidència especial a Catalunya.

A Cornellà de terri cada dilluns de pasqua celebren la festa de l’Arbre de maig i el ball del cornut. La tradició popular situa l’origen d’aquesta celebració en l’evocació de la redempció dels anomenats “mals usos” feudals, i hom ha volgut veure el seu inici l’any 1367, any en que la vila de Cornellà de Terri deixà d’estar sotmesa al jou feudal i passà a dependre directament del monarca, aleshores Pere III el Cerimoniós. També és una benvinguda a la primavera.
©Lluís Serrat/2017

diumenge, 2 d’abril de 2017

EMPALAOS Valverde de la Vera

EMPALAOS



Com un ritual celta arriba fins els nostres dies a través de la religió cristiana.

El ritual,  orígens
                        
Jesús Patón és el president de la confraria   Pasión de Nuestro Señor Jesucristo i de los Hermanos empalaos. Jesús Explica que hi ha diversos estudis fets sobre l'origen del ritual de los Empalaos, però el que agafa més força actualment, seria que provindria d’un procés de iniciació d’un poble guerrer d’origen celta, establert en aquesta zona, els “vetóns”. I  que fou un dels que més aviat va assimilar la romanització,. Aquí doncs es trobaria l’origen d’aquesta tradició  que ha arribat als nostres dies a través de l cristianització.




Explica en Jesús que quest poble, segurament entre els segles IV i I abans de Crist, igual que feien molts pobles guerrers, de l'època, sotmetien als joves a proves de iniciació. Els adolescents, per passar a ser acceptats l’estatus dels adults, i de poder tenir la condició de guerrers, se'ls hi  feien passar diverses proves, que en ocasions eren  autèntics sacrificis. Proves de resistència duríssimes que moltes vegades comportaven fins i tot la mort dels més febles,  Les més conegudes serien sens dubte, les proves que passaven els joves  d’Esparta, l’agogé.




Els que passaven les proves, eren premiats, acceptats  al mon dels adults, i reconeguts com a guerrers, i així obtenien un premi, segurament una corona de flors que honorava la seva gesta, i rebien també les armes que l’acreditaven com a guerrer. Aquests serien dos dels símbols principals que llueixen als Empalaos. La corona de flors a passat a ser una corona d’espines, influència de la cristianització del ritual, i les dues espases creuades a l’espatlla, fent el símbol de la victòria. Es creu que els guerrers celtes portaven les espases també creuades a l’esquena.



Van vestits de cintura cap avall amb uns enagos antics de dona, que recordant la túnica curta que vestien els guerrers en l’antiguitat. Caminen descalços igual que en les proves de iniciació de pobles com ja esmentat d’Esparta, on obligaven als aspirants a caminar descalços  damunt la neu o damunt de pedres. Dues coincidències més, en els pobles celtes els rituals anaven lligats a la lluna i a les estacions, i es feien en el clan familiar, no és doncs casualitat que el sacrifici dels Empalaos de Valverde, es faci en el pleniluni de primavera, i també envoltats de la família i amics més propers.


Prohibició

El  rei Carles III va prohibir al 1777, per mitjà d’una reial cèdula, la participació dels disciplinants, ( persones que s’autoflagelen, empalan o autolesionen en compliment de penitència ) a les processons.
A  Valverde de la Vera aquest ritual no s’ha de deixat de fer mai, diu el senyor Patón, al menys en la seva essència des del segle XI.
Incomplint el mandat reial, el ritual d’empalar-se, s’ha anat realitzant any rera  any, fins arribar els nostres dies, tal i com el coneixem avui.  

dilluns, 20 de març de 2017

LA MEL


Tastets a la fira de la mel de Craspià


La mel a més de ser un edulcorant natural també és un aliment.
Aquest fluid viscós i dolç és utilitzat pels humans des de
temps immemorials per endolcir, com aliment, o com a beguda.


Tastets a la fira de la mel de Craspià




Tastets a la fira de la mel de Craspià

A l’antiguitat,  grecs, romans, celtes normands víkings, i saxons elaboraven l’hidromel, la que és considerada la primera beguda alcohòlica de la humanitat. L’hidromel és el resultat de deixar fermentar aigua amb mel a la que després s’hi afegeixen algunes espècies o fruites, aquesta beguda pot arribar a tenir una gradació alcohòlica de 13 graus.
Tastets a la fira de la mel de Craspià

La mel es un producte natural elaborat per les abelles a partir del nèctar de les flors i els excrements d’alguns insectes i pugons xarrupadors de sàvia d’algunes espècies d’arbres.
La mel natural, és la que no ha estat tractada de manera industrial i per tant no ha estat sotmesa a temperatura, no te cap additiu afegit i pot conservar així totes les seves propietats naturals, ja que molts enzims i antioxidants es fan malbé amb el procés de pasteurització.

©LLuís Serrat/2017


dimarts, 15 de novembre de 2016

EL CFA ES MANIFESTA.

Docents i alumnes del Centre de Formació d'Adults de Girona, es van manifestar ahir davant de l'ajuntament de a ciutat i també dins la sala de plens, per demanar un conserge pel centre.
Després de més de dos mesos d'haver començat les classes ni l'ajuntament ni Serveis Territorials d'ensenyament han solucionat un problema greu que afecta greument al personal docent, l'atenció al usuari i a la pròpia seguretat del centre.
Després de parlar amb una delegació del centre, la regidora d'educació Isabel Muradàs va dir que tot ui no ser una competència municipal el consistori cobrirà aquesta plaça un any més però es vol demanar al departament la signatura d'un conveni per aquest cas.
©Lluís Serrat 2016


dilluns, 14 de novembre de 2016

LlUÈRNIA 2016 Teixint vides de llum i de foc.

Vides teixides de llum i de foc


El passat cap de setmana Olot va celebrar un any més, i ja en van cinc, el festival de la llum i el foc, Lluèrnia.
La capital de la Garrotxa va viure una altre nit màgica  gràcies a la cinquantena de instal·lacions repartides per tota la ciutat i les ribes del Fluvià.
Usuaris i treballadors de la Cooperativa La Fageda van obrir el festival amb un espectacular muntatge titulat Teixint Vides. Un impressionant espectacle aeri on hi van participar més de 40 persones, basat en l’obra Dreams de la Fura del Baus.








La cloenda va anar a càrrec de la companyia Cal i Canto teatro, amb A-TA-KA!. Un espectacular eixam d’animals fantàstics, sorgits dels somnis més surrealistes de la imaginació i que volaven fent unes piruetes increïbles per sobre dels caps dels espectadors, no van decebre ningú.

©Lluís Serrat/2016

dimecres, 2 de novembre de 2016

TRES DE 8 A LA CATEDRAL


En el bell mig dels pilars de la terra que va imaginar Ken Follett, els Marrecs de Salt van aixecar ahir un tres de vuit i un pilar de 6 que no van poder descarregar per poc.
La catedral de Girona es va omplir ahir al vespre  per veure com la colla de Salt feia història aixecant un castell per primera vegada dins d’una catedral i sota la volta gòtica  més ample del món.
L’acte va ser la culminació del sisè centenari de la nau i el vintè aniversari dels Marrecs com a colla castellera.
Abans els Marrecs havien fet la ja tradicional pujada de les escales del temple amb un pilar de quatre que va ser un èxit un any més, tant d’execució com de públic.
©Lluís Serrat/2016

dijous, 6 d’octubre de 2016

IDOMENI A LA MEMÒRIA



El fotògraf Empordanés Xavi Toral, va omplir el passat dilluns dia 3 l’auditori del Caputxins de
Figueres amb la presentació del seu treball sobre el camp de refugiats d’Idomeni: Idomeni una mirada a la injustícia.

Toral que va viure en primera persona els dies previs al desallotjament i tancament del campament
improvisat a la frontera entre Grècia i Macedonia, va presentar un treball molt interessant i que val
molt la pena de veure, sobre la terrible problemàtica dels refugiats a Europa.

Un document cru i ple de desesperança d’una gent que ho ha perdut tot i que ara aquest nostre primer món sembla donar-los l’esquena, ignorant que també tenim una gran part de responsabilitat en tot el que està passant en els països d’origen de tots aquest refugiats.
L’exposició consta de trenta fotografies d’una delicada composició i editades en blanc i negre, cosa que reforça encara més tota la tristesa i deseperació d’aquesta gent, la majoria nens atrapats en terra de ningú aquí, a la vella Europa que sembla haver oblidat el seu passat més immediat.
 L’acte va està presentat per Josep Taberner (ONG Amb les teves mans) i també hi va actuar el cantautor vallesà Roger Canals conegut com Roigé
Aquest treball es podrà veure a l’esglèsia de Sant Pere de Figueres des de dissabte dia 8 fins el trenta d’octubre
©Lluís Serrat/2016

dilluns, 3 d’octubre de 2016

TENYITS DE ROSA

Els carrers de Girona es van tenyir de rosa.
5.500 fèmines de totes les edats, van desfilar pels carrers de la ciutat en la tercera edició de la Cursa de la dona . 
Corrent, caminant o fins hi tot fent un passeig, una riuada rosa es va ensenyorir de la ciutat per unes hores en un acte reivindicatiu i solidari que ha guanyat força any rera any.
 Enguany la cursa va sortir del passeig de la Devesa i va acabar al Passeig de la copa després de recórrer 5000 metres per diferents carrers de la ciutat, passant pel barri vell.
Aquest any la cursa ha batut tos els rècords de participació convertint-se en l'esdeveniment d'aquestes característiques més multitudinària fet mai a Girona.
El més important d'aquesta cursa que organitza (amb molt d'encert Esports Parra) i que enguany ha arribat a la tercera edició, no és arribar la primera, ni tampoc aconseguir un premi, encara que ni va haver algun de premi. El més important d'aquesta cursa és la generositat i la solidaritat.
Enguany una gran part dels beneficis que genera la cursa han anat destinats el Grup Iris (dones afectades per càncer de mama) i al programa Guapes i Valentes de la Fundació Oncolliga de Girona.































©Lluís Serrat/2016