La tradició popular situa l’origen d’aquesta
celebració en l’evocació de la redempció dels anomenats “mals usos” feudals......
Lo de posar les banyes ve de lluny. Es veu que
mentres Ulises escoltava cants de sirenes pels mars de Troya, Penelope la seva
esposa, s’ho passava d’allò més bé amb Mercuri, que per passar desapercebut
anava transformat de mascle cabró ben ornamentat, i així va nàixer Pan, un
semideu, evidentment amb unes banyes força prominents. d’aquí l’expressió posar les banyes.
A l’edat mitjana es solien llençar banyes i altres
ossos davant de la porta del marit a qui la dona li havia sigut infidel, per
allò de que tothom ho sabia menys ell. Per sort aquesta pràctica no ha arribat
als nostres dies i ens podem estalviar molts ensurts.
Com que d’aprofitats ni ha hagut sempre, els
senyors i ministres de l’església durant l’edat mitjana van instaurar els anomenats
mals usos, un conjunt de costums
feudals destinats a tenir al pagesos sotmesos a una sèrie d’obligacions i
gravàmens entre elles l’anomenat dret de cuixa, que els permetia tenir relacions
sexuals amb qualsevol donzella del seu feu que s’anés a casar.
Aquests comportaments però van desembocar en
una revolta, la dita guerra dels Remences que al segle XV van tenir una
incidència especial a Catalunya.
A Cornellà de terri cada dilluns de pasqua celebren
la festa de l’Arbre de maig i el ball del cornut. La tradició popular situa
l’origen d’aquesta celebració en l’evocació de la redempció dels anomenats
“mals usos” feudals, i hom ha volgut veure el seu inici l’any 1367, any en que
la vila de Cornellà de Terri deixà d’estar sotmesa al jou feudal i passà a
dependre directament del monarca, aleshores Pere III el Cerimoniós. També és
una benvinguda a la primavera.
©Lluís Serrat/2017
