dimarts, 27 de març de 2018

NOMÉS TENIM EL CARRER


Després de sentir el passat octubre el discurs del Rei d’Espanya sobre Catalunya i la seva situació política i social, on deixava clara la seva postura de no reconèixer cap problema de caràcter polític al nostre país. Un discurs on no va aportar i ni tant sols insinuar, cap solució al conflicte i on només va parlar de deslleialtat i irresponsabilitat, fent greus acusacions als catalans de posar en risc la estabilitat econòmica i social d’Espanya, ja vaig pensar que alguna cosa no anava bé. 

Però quan hores més tard vaig sentir el president del govern d’Espanya, M. Rajoy, parlant de fer valer l’imperi de la llei per sobre de tot, per parar un suposat atac deslleial i molt perillós contra la unitat d’Espanya la constitució i la convivència i negant qualsevol diàleg sobre la qüestió catalana i no reconèixer cap dels polítics implicats en el procés com interlocutor vàlid per negociar, vaig veure clar que s’havien volat tots els ponts de diàleg i només ens havien deixat el carrer.

 I aquí estem, al carrer defensant, el que no ens deixen defensar ni a les urnes, ni al parlament fent valer l’imperi de la llei les famílies polítiques que governen Espanya amb els índex de corrupció més alts de Europa
(177 causes judicials obertes, amb més de 900 imputats).
Segons Brussel·les, això costa a la Unió Europea 120 milions d’euros cada any.
I aquí estan, donant lliçons de honestedat i complir les lleis.
Com deia Gabriel Celaya .....a la calle que ja es hora........
©Lluís Serrat/2018