I LIKED/M'HA AGRADAT

______________________________________________________
______________________________________________________

M’HA AGRADAT


Es evident que la vida passa molt de presa, correm i correm per arribar a no sabem ben bé on.
 Ens marquem objectius i metes que a vegades aconseguim, però que sovint ens deceben  perquè no era ben bé el que esperàvem, altres vegades ni tant sols hi arribem. Quants de cops no ens ha envaït la frustació perquè les coses no han estat com nosaltres voldríem?.
Hi ha una frase del gran músic, pensador, activista polític, pacifista dibuixant... que va ser John Lennon que m’agrada molt, diu: ...La vida és allò que ens va passant mentre nosaltres fem altres plans...Per tant és fàcil arribar a la conclusió que allò que ens va passant a cada moment l’hem de saber aprofitar i n’hem de gaudir al màxim.

Hi ha moltes teories que diuen i demostren matemàticament que el temps també pot anar endarrera. Jo que tinc suspeses les matemàtiques des de batxillerat, sempre he pensat que el temps només va en una direcció, i que aquesta és endavant.
 El passat dissabte però, vaig viure i compartir una experiència que té a veure una mica en retrocedir en el temps.
Retrobar-se amb els amics d’infantesa i adolescència després de quasi 45 anys, és realment una experiència inoblidable i també d’alguna manera fer retrocedir el temps.
Ara les noves tecnologies i les xarxes socials fan possible retrobar amics que fa temps que no veus, o que ni tant sols en sabíem res. Així ens hem retrobat La Colla de Breda.
L’experiència ha estat realment emocionant i única.
En tots aquests anys hem canviat i molt. Els nostres camins han fet recorreguts diferents, hem crescut, alguns/algunes s’han casat i tingut fills, d’altres segueixen solters, molts ja som avis, molts hem passat per moments dolorosos, alguns s’han quedat en el camí.....
 Però també hi ha agut moments de gran felicitat moments inoblidables i aquests son els que realment ens han d’importar.

El pas del temps ja ho té això, quan es ronden la seixantena. el bagatge ja és considerable, la salut a vegades tampoc acompanya, però cal seguir endavant cal seguir vivint amb il·lusió, perquè la vida i aquest pas del temps és realment la única cosa que és nostre de veritat, en podem fer el que vulguem administrar-lo a la nostre manera i per tant gaudir-ne vivint cada moment com si fos el darrer (això no és meu) jeje.
Es veritat que tots hem canviat físicament, també el nostre pensament, la nostre manera de ser, d’interpretar el món i la visió global que tenim de tot. Però va ser realment molt bonic i emotiu comprovar que malgrat tot, encara seguim conservant aquella essència dels anys 60’s. I malgrat que jo no cregui massa en la teoria de l’Einsten, per unes hores vam anar endarrera en el temps i em va fer molt feliç comprovar que malgrat tot i la distància, els anys no han pogut esborrar ni l’amistat, ni els sentiments, ni el record d’aquells anys que perduraran en les nostres memòries.
Felicitats a tothom moltes gràcies per ser aquí després de tants anys. Haurem de repetir la foto que hi falta gent.




















La Colla de Breda anys 60’s molt Rock & and Roll i fes l’amor i no la guerra.....

2016 any de la lluita per les llibertats de Catalunya.....i també molt de Rock and Roll.....

©LluísSerrat/2016
__________________________________


______________________________________________________
______________________________________________________
M’HA AGRADAT
Adrià  Puntí  és va convertir el passat dissabte dia 9 en l’amo indiscutible del Municipal de Girona. Feia 18 anys que no hi actuava i el músic del Veïnat de Salt i la seva banda van oferir un concert magistral en que Puntí va presentar el seus nous treballs: Enclusa i un cop de mall i La clau de girar el taller, desplegant tot el seu talent tant de músic com d’actor en un marc incomparable.
Adrià Puntí  sempre m’ha semblat un músic fascinant, El vaig conèixer en una antiga masia on assajava amb altres músics, era a mitjans dels anys 80. S’estava gestant  Umpah-pa, un grup del que Puntí en seria l’ànima i líder indiscutible fins al 1996 quan la banda es dissol, no sense deixar-nos cançons que han esdevingut himnes com La Catximba, Bevent passat, o Nina ensucrada, Punti després de dissoldre’s Umpah-Pa, comença una carrera en solitari i edita tres discs que quedaran com icones de la música d’aquest país: Papalallarga, L’Hora del Pati, i Maria.



Després d’un llarg parèntesi, el músic del Veïnat de Salt ha tornat als escenaris amb noves idees, nous temes, noves propostes realment interessants. El seu darrer treball: Enclusa i un cop de Mall deixa clar que Puntí a tornat amb contundència i a brillar fort en l’univers musical del nostre país sens dubte un dels millors referents de la musica feta a Catalunya.

©LluísSerrat/2016
__________________________________

____________________________________________________________________
____________________________________________________________________

Camins de Rafa Bosch
Hi ha persones que diuen que en la nostra vida ja tenim un camí marcat, que tot està escrit.
Jo com ja sabeu els que em coneixeu no ho crec pas això.


I l’exposició que ha penjat el fotògraf gironí Rafa Bosch a Les Bernardes de Salt m’ho acaba confirmant.
En Rafa diu haver retratat camins de mil maneres: clars, foscos, planers i no tan, Alguns de fàcils i d’altres més complicats. Molts que fan pujada i d’altres que es baixen fàcilment. D’aigua, d’aire,  d’asfalt, de sorra i també algun que els  podem caminar amb la  imaginació...

En definitiva Camins ens demostra a través d’unes excel·lents imatges, que en la vida ens trobarem moltes possibilitats, molts camins per escollir, i sempre podrem triar lliurament el que més ens convingui.

Teniu fins el dia 29 d’abril per poder gaudir de l’exposició i triar el vostre camí.
Casa de Cultura Les Bernardes de Salt de dilluns a divendres de 10 a 13h i de 16 a 22h.
@_Lluís Serrat/2016

Entrevista
__________________________________


M’HA AGRADAT
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________

L’exposició de fotografia: No hay luz sin oscuridad, que Agus Prats a penjat a l’Espai Eat Art de la fundació Lluís Coromina de Banyoles.
L’exposició d’Agus, s’acompanya de texts escrits per la Maria J. Sanchez, una persona amb un trastorn mental que anava experimentant i comentant el que veia en les imatges que Prats anava fent.
Aquests es pot dir que és un treball realment fet al límit, ja que el fotògraf també va patir un accident neurològic que la condemnat a anar en una cadira de rodes.
Aquesta circumstància l’ha obligat a adaptar la camera al xassís de la cadira i acostumar-se a veure el món des d’una perspectiva diferent.
Com que el mecanisme no li permet mirar directament a través del visor, i obtè les seves fotografies amb un disparador remolt, l’Agus explica que fa un tipus de fotografia molt més intuïtiva que no pas composada.
D’aquesta simbiosi ha sorgit No hay luz sin oscuridad, una experiència que és molt més que una exposició de fotografia, és un poema visual amb excel·lents imatges i uns texts acurats que et fan reflexionar sobre el pensament i sobre la vida.
©LluísSerrat/2016
__________________________________

M’HA AGRADAT
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________

Aquest passat diumenge és va celebrar als Jardins de la Mercè la primera fira eròtica.
Organitzada per Anna Cortés. Diu la organitzadora que la fira ha servir per desmitificar el sexe que encara és tabú en molts sectors de la nostre societat.
Els assistents van poder trobar a la fira articles relacionats amb el sexe i l’erotisme, com
perfums, olis de massatge, joguines eròtiques, literatura eròtica, cuina afrodisíaca musica i actuacions, tot amb una bona dosi de sensualitat.
El Grup la Fada Verda que integren La Georgia, la Sara i la Marta,
van cloure la fira amb un espectacle de cabaret creat expressament per l’esdeveniment on no van faltar erotisme ni sensualitat.

©_Lluís Serrat/2016
__________________________________

M’HA AGRADAT
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________




El festival  Llum BCN que s’ha celebrat aquests dies a Barcelona, durant  les festes de santa Eulàlia.
Un espectacle que ha arribat a la seva cinquena edició amb noves formes d'expressió artístiques, que transformen el centre de la ciutat en un gran esdeveniment de llum i color que visiten milers de persones cada any. 





On es pot gaudir no solament de les instal·lacions artístiques, sinó també d'espais que habitualment no estan oberts al públic.
©Lluís Serrat/2016

__________________________________



L’exposició Lladres d’ànimes que és va inaugurar el passat dia 15 a la sala Les Bernardes de Salt.
Lladres d’ànimes és una exposició col·lectiva que recull en un mateix espai, fotografies d’alguns dels millors fotògrafs del món. Aquesta mostra és una oportunitat única per fer un viatge per la història mateixa de la fotografia pràcticament des dels seus orígens.


Hi son presents Ansel Adams, el fotògraf paisatgista i ecologista, que ens ha deixat imatges increïbles del llunyà oest dels estats units. També imatges espectaculars del parc de yosemite, paisatges en el que sembla que si pugui entrar, gràcies al la seva tècnica de sistema de zones que ell mateix va 

desenvolupar. Julia Margaret Cameron, la fotògrafa anglesa maleïda per la seva tècnica poc acurada, Cameron utilitzava les imperfeccions, les taques, les rallades, o el vinyetejat, conseqüència de fer servir òptiques que no cobrien el format de la seva camera de plaques, com elements creatius. Malgrat la seva curta carrera va ser coneguda i reconeguda per els seus retrats de celebritats.

Així podria fer una llarga llista de biografies, des de Fox Talbot, Passant per Català Roca, Cartier Bresson, Pep Cunties, Joan Foncuberta, Mariano Zunzunaga, o Manolo Laguillo fins 50 autors i son presents en aquesta mostra.

La podeu admirar i gaudir fins el 26 de febrer tots els dies de dilluns a divendres de 9 a 13 del matí i de 16 a 21 de la tarda.
©Lluís Serrat 2016
__________________________________

____________________________________________________________________
____________________________________________________________________

M’HA AGRADAT   MIRADES


L’exposició que la creativa i fotògrafa Núria Faig va inaugurar a Anglès el passat divendres dia 15.
MIRADES, es un viatge màgic que transporta a l’espectador al mateix cor d’Àfrica, de la seva gent, i de les seves costums, a traves de les fotografies i la mirada crítica i sensible de Núria Faig.


MIRADES però, és molt més que una exposició de fotografia, és també un projecte solidari que dona suport a la fundació Etiopia-Utopia per poder tirar endavant el projecte Kainaverak.                            



Aquesta ONG basca que treballa a Etiòpia, te com a objectiu conservar el sòl i l'aigua, qüestions     fonamentals perquè les comunitats etíops puguin lluitar contra la pobresa del país.                               
L'exposició es pot visitar a la sala Fontbernat d'Anglès tots els caps de setmana de gener, dissabtes i diumenges de 10 a 13 i de 17 a 20 hores                                                                                
©Lluís Serrat 2016                                                                                          
__________________________________

____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
M’ha agradat


Rafael Vilanova Bazaga el músic i luthier de Cassà, va oferir ahir un concert a la cerveseria El Primer Glop de Cervesa del barri vell de Girona on per cert i trobareu un assortit de cerveses increible.

Bazaga’s Duet, en Rafa i Elisma, van interpretar un extens repertori de Rock and Roll, revisant temes dels grans del gènere. Des de la mítica Banda californiana Credeence Crearwater Revival, fins a Bonnie Tyler, passant per Eagles, Rollins, Beatles, amb tribut inclòs al malaurat John Lennon, del que es commemora el 35 aniversari de la seva mort.

Vam remuntar el Mississipí amb el Prud Mery, ens vam perdre per l’Hotel California i en les mirades mentideres dels Eagles, fins a una fantàstica versió de It’s Heartache de la Tyler interpretada impecablement per Elisma. Una fantàstica vetllada en horari infantil apte per a tots els públics que no va decebre ningú

©Lluís Serrat 2015
__________________________________

M’ha agradat
Exoplanetes


M’ha agradat la conferència col·loqui que el periodista i escriptor Alex Hernàndez , el jove físic Alex Pagés i l’advocat i doctor en estudis de l’espai Jordi Sandalinas van fer ahir al Centre Cultural Can Roig de Llagostera.....
Alex Pagés va parlar sobre la recerca de nous móns, els exoplanetes, astres que orbiten estrelles fora del nostre sistema solar.

Pagés va fer una exposició de tots els càlculs matemàtics i de tota la tecnologia que s’està utilitzant actualment per descobrir nous móns habitables, o amb possibilitats de trobar-hi vida, intel·ligent o microbiana.
Jordi Sandalinas des de la seva visió de jurista i investigador va parlar sobre tota la problemàtica i les qüestions legals que existeixen sobre la utilització de l’espai exterior més immediat al nostre planeta i el seu satèl·lit

Hernàndez va concloure amb unes interessants reflexions filosòfiques i morals sobre la possibilitat de contactar  amb esssers extraterrestres i de com hauria de ser el minut següent després de la trobada. Hernàndez va deixar moltes preguntes a l’aire que van portar a un devat acalorat amb públic amb interessant reflexions sobre els destins de la humanitat.

©Lluís Serrat 2015


__________________________________

M’ha agradat

“OFFTORRASPAPEL”
Els Autors Glòria Sánchez i Miquel Oller  amb Vicente, extreballador i sindicalista que va viure nombroses lluites i reivindicacions en els seus 40 anys a l'empresa.
Fa un any que 132 famílies van perdre la feina afectades pel tancament de la paperera
Torras Papel ubicada a Sarrià de Ter. Una empresa amb una història de més de tres cents anys.
Glòria Sánchez i Miquel Oller presenten un treball documental sobre els darrers dies abans del 

Miquel Oller presentant el documental.


tancament de l’empresa. Glòria Sánchez amb un recull de imatges de les darreres mobilitzacions que hi van haver i Miquel Oller presenta una sèrie de il·lustracions i un vídeo documental amb importants testimonis d’ex-treballadors de l’empresa, d’historiadors i sociòlegs que donen una visió molt interessant de la importància que va tenir Torras Papel per la comarca.

Vicente i Glòria atenent els mitjans de comunicació.


L’exposició es pot veure fins el dia 12 de desembre a la Biblioteca Just M. Casero de Pont Major d Girona.
©Lluís Serrat 2015.
__________________________________

____________________________________________________________________
____________________________________________________________________

M’ha agradat


Sant Martí amb el seu estiuet, ens deixa unes càlides nits de tardor. Mentre la màgia de la nit embolcalla el plàtans centenaris de la Devesa, un banc espera impassible que una parella d’amants s’asseguin una estona i es parlin a cau d’orella i es petonegin a la llum dels fanals.  Paraules i carícies que quedaran inalterables per sempre en les seves memòries. 

©Lluís Serrat 2015
__________________________________

____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
M’ha agradat





Adrià Puntí es va presentar ahir a l’auditori de Girona puntual a la cita, tal com portava anunciant ja fa mesos.
Venia directament del taller. És podia veure perfectament que no havia passat per casa encara portava la bata d’oficial posada i tacada de pintura ( perquè està clar que Puntí, la etapa d’aprenent ja l’ha passada i les quintades queden lluny). Aquesta bata el delatava, era una prova evident que havia estat treballant fins el darrer minut, que havia estat preparant la presentació del seu darrer treball a consciència, perquè ahir era un gran dia i evidentment, res podia fallar.

Puntí va desgranar gran part del seu repertori durant dues hores llargues de concert.
A vegades tendre, a vegades punyent, sempre enginyós, a cops enèrgic i d’altres murri jugant amb el doble sentit de les paraules, però sobre tot un gran músic.

Adrià Puntí ha sabut tornar als escenaris amb força, amb el seu univers peculiar i un repertori de nous temes, contundents i tendres, que de ben segur que acabaran sent grans èxits com ho van ser en el seu dia  “La catximba”, El Voulevard dels xiprés, Atzucac, Cor Agre, Maria, Coral·lí...i un llarg etcètera de temes que han suportat el pas del temps de manera envejable i ara tornen a sonar nous amb les revisions que n’ha fet el músic del Veïnat de Salt d’aquests temes de sempre.
__________________________________

____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
M’ha agradat
Inauguració Temporada Alta




La càlida llum del foc dóna la benvinguda al festival de teatre de Girona Temporada alta


 Un gran espectacle de llum i so ha omplert els carrers del barri vell de la ciutat durant quasi tres hores amb milers de visitants que no s’han volgut perdre el primer l’espectacle del festival.



©Lluís Serrat 2015
__________________________________


____________________________________________________________________

____________________________________________________________________
M’ha agradat
Postals d'un viatge a l'Àfrica subsahariana.



El fotoperiodista empordanès  Roger Lleixà presenta aquests dies a la sala La Cate de figueres el seu darrer treball: Postals d’un viatge a l’Àfrica subsahariana.
Lleixà fa un repàs a traves de la seva mirada crítica i objectiva, de la vida quotidiana de la gent, del paisatge, i dels principals motors de la economia del país: el conreu de l’arròs i la pesca a la costa del Senegal, en un viatge que va des de Dakar a sant Louis.
Un treball documental molt ben realitzat amb imatges impactants de gran format i en
 color, que ens acosta a una altre realitat del nostre planeta i que val molt la pena de veure.


Hi ha de temps fins el dia 11 d’Octubre.


©Lluís Serrat 2015
__________________________________

M’ha agradat
Lluna de sang



De petit, el meu pare que era home de bosc i de pagès, em va ensenyar a mirar el cel.
Moltes vegades sortia amb ell a fora les nits estrellades a contemplar-lo.
Aleshores, a principi dels 60, en una menuda casa de pagès als afores de Breda, el cel tenia una brillantor i una immensitat  que ara costa de veure.  Sigui per les llums, sigui per la contaminació, el cel avui, poques vegades llueix com fa cinquanta anys enrera.
Sempre des d’aleshores m’he seguit preguntant també com feia el pare, que hi ha més enllà d’Orió, de les Tres Maríes, del Carro Gran, de Casiopea o del Carro Petit.......
Aquesta nit no m'he pogut estar d’aixecar-me de matinada per veure la lluna eclipsant-se i poder retratar el seu color vermellós. Feia dies que els experts en temes astronòmics auguraven que aquest fenomen és produiria i evidentment s’ha produït.
Ha estat força espectacular i sorprenent i ha sigut llavor quan m’ha vingut al cap una dita que ma mare diu sovint quan a vegades als noticiaris parlen d’algun esdeveniment còsmic: Senyals al cel, treballs a la terra. i a mi sempre m'ha fet pensar aquesta frase de la saviesa popular. Estaré atent des d'ara per veure que passa d’aquí en endavant.


©Lluís Serrat 2015
__________________________________


M’ha agradat
Al celler el vi va envellint en silenci dins de botes de roure francés 


Ahir vaig fer una visita a la Cooperativa de Garriguella de la mà d’en Guillem. Vam fer una volta per les instal·lacions i vam provar un garnatxa D’Empordà Ambre, que com molt bé diu en Guillem: ......”fa sentir la dolçor engrauada que engarnatxarà el nostre esperit”


Les grans tines de formigó que daten de 1963, tenen capacitat per més de 4 milions de litres de vi.
A la cooperativa hi ha l'agrobotiga on trobareu tots els productes de la zona i també podreu fer un menú, degustant els fantàstics vins de la terra en un ambient acollidor i ple d’art.

La producció anual és de 800.000 litres més o menys i el procés es fa amb la més moderna tecnologia.

©Lluís Serrat/2015
__________________________________

____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
M’ha agradat





Jo no acostumo a regalar rams de flors, no m’agraden les flors tallades i agonitzants embolicades amb cel·lofana, Com tampoc no m’agraden els ocells tancats en una gàbia, per més bonica que sigui la gàbia. Abans de regalar un ram de flors tallades, prefereixo regalar-les vives i amb un test.
Però es cert que algunes vegades també regalo flors tallades. Les roses per Sant Jordi, els rams de flors que de tant en tant porto a la tomba del pare al cementiri.......
 Això si, respecto molt qui regala rams de flors, perquè se que darrera d’un gest com aquest, darrera d’un present, sempre hi ha la intenció d’expressar uns sentiments, de demostrar afecte. Així que jo tampoc rebutjaria mai un present en forma de ram i menys si m’arriba com una mostra d’amor o d’amistat.
És per això que em va estranyar quan ahir de matinada camí de casa, em vaig trobar un ram de roses roges llançat al mig del camí. La troballa em va fer reflexionar uns moments sobre com va arribar el ram allà. Qui hauria llançat aquell ram de roses curosament embolcallades sobre la via. Qui va abandonar al mig del carrer allò que havia estat un present, un motiu per demostrar a algú uns sentiments, i que ara semblava que no havia estat del tot correspost.
El destí normal del ram hagués estat probablement un gerro amb aigua damunt del moble del menjador o en algun lloc destacat de casa,  fins que es marcís abans d’acabar al cubell del compostatge.
I fins i tot algunes de les roses podien haver acabat planxades enmig de les pàgines d’algun llibre per perdurar en el record de qui les hauria rebut.
Però no, estaven llançades al mig del carrer i probablement no sabrem mai quina historia guarda aquest ram, Quins anhels s’havien dipositat en aquest present. Quants cors s’han trencat aquesta nit fresca d’estiu. Quants desigs s’han llençat amb el ram.
 O és que potser és el senyal de que aquesta nit d’agost, en alguns cors, comencen noves il·lusions.
©Lluís Serrat 2015

____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
M’ha agradat




la presentació que Jaume Vidal, cap de Cultura del Punt-Avui, va fer de la novel·la Mala Lluna del periodista i també redactor del diari, David Marín.



 L’acte va tenir lloc a la llibreria Negra i criminal al barri de la Barceloneta de la Ciutat Comptal.
Negra i Criminal és una llibreria de referència especialitzada en novel·la negra, i policíaca, regentada per Paco Camarasa. La trobareu al Carrer de la Sal, al mateix cor de la  Barceloneta. Aquest barri de Ciutat Vella que va començar com un barri mariner al 1755 i va acabar essent un barri obrer gràcies a les nombroses indústries tèxtils i metal·lúrgiques que s’hi varen  instal·lar amb la revolució industrial.
Avui ja desaparegudes, els seus terrenys estan actualment ocupats pels habitatges i les instal·lacions dels jocs olímpics  de 1992.


Jaume Vidal va apadrinar l’obra de David Marín elogiant el seu magnífic treball narratiu i sobre tot el sentit periodístic que te el seu relat, encara que li va retreure (fent broma) que acabava de descobrir perquè sovint Marín li lliurava tard els articles del dia a dia al Punt-Avui, sempre sobre el límit del tancament del diari, evidentment Marín estava embolicat en una trama entre un científic assassinat, el cap dels Mossos Rull, la bonica agent Núria, unes llums misterioses, les llunes de Júpiter i uns éssers estranys d'un altre galàxia.........tot això és Mala Lluna.
Paco Camarasa va amanir la presentació de la novel·la amb una exquisida musclada i un vi negre a temperatura ambient gentilesa i norma de la casa, per treure's el barret.
©_Lluís Serrat 2015
__________________________________

____________________________________________________________________
____________________________________________________________________

M’ha agradat



M’ha agradat que els carrers i les places de Girona s’omplissin avui de música per acomiadar el dia més llarg de l’any i donar la benvinguda als noranta dies de estiu que en queden per davant.

©_Luís Serrat/2015

__________________________________

____________________________________________________________________
____________________________________________________________________

M’ha agradat

Pel Girona i pel Barça, va dir ahir alçant la copa Joan Manuel Serrat enmig del seu concert dels cinquanta anys de carrera a l’Auditori de la ciutat.
Serrat feia dies que tenia pendent una cita amb el públic gironí i ahir va venir, va omplir, va cantar i va complir.

Quan Serrat és dalt l’escenari, en el seu territori preferit, la seva sola presència o emplena tot. Després de cinquanta anys d’ofici, el cantautor del Poble Sec és presenta, enèrgic espontani  i sorprenent com sempre. És clar que la seva veu malgrat conservar encara el seu to característic, necessita una mica més de temps per estar en el seu punt òptim com fa uns anys, però Serrat va anar de menys a més fins a lo sublim, desgranant un bon grapat de cançons que van repassar de llarg la trajectòria del noi del Poble Sec que ja no és tant noi.


 Des de Cançó de matinada fins a Hoy puede ser un gran dia que va cloure el concert, els que ahir vam tenir la sort de ser a l’Auditori de Girona, vam poder gaudir del Serrat més intimista amb cançons com Ella em deixa, o Paraules d’amor. El Serrat compromès amb Pare o Niño Silvestre. El músic poeta, amb Res no és mesquí i Para la libertat. El cantant vital de Hoy puede ser un gran dia i el colorista de Mediterràneo. En definitiva un concert per el record i per constatar que Joan Manuel Serrat segueix encara en plena forma malgrat els cinquanta anys d'ofici, per molts anys.
©_Lluís Serrat/2015
__________________________________

____________________________________________________________________
____________________________________________________________________

M’ha agradat Una altre manera de veure el món, l’exposició que el Fotògraf Miquel Ruiz ha inaugurat a Roses.

Ruiz, presenta una selecció de la feina que com a fotoperiodista a vingut desenvolupant durant més de trenta anys en diferents mitjans, tant d’àmbit comarcal com estatal.

L’exposició mostra fotografies de diferents formats, que van des dels seus inicis a la premsa col·laborant al Punt Diari, la seva etapa més compromesa de la guerra dels Balcans, fins els treballs més artístics, intimistes i personals dels darrers temps.


Enric Matarrodona, periodista i ex-director del Punt Diari, va presentar l'acte.
L’exposició es pot veure a la sala Ca L’Anita de Roses fins el 31 de maig.
       
 ©Lluís Serrat/2015_all rights reserved
__________________________________

____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
 M’ha agradat l’exposició sobre el món gitano que el pintor i escultor francès Gabi Jiménez, exposa a la Casa de Cultura de Giro



Amb un estil propi, original i colorista (le gabisme),  el pintor gitano retrata el món d’aquest poble nòmada, la seva cultura, el folklore, l’estil de vida, amb una visió crítica i de denúncia de les injustícies que pateix el poble gitano.

        ©Lluís Serrat/2015_all rights reserved

__________________________________
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________


M’ha agradat l’exposició Cicatrius, que el  fotògraf Saltenc Martí Artalejo presenta a Les Bernardes de Salt.

Cicatrius és un retrat de les dures vivències de 5 persones privades de llibertat per diferents motius, que van complir condemna la presó de Girona fins el seu tancament. Acompanyen l’exposició uns plafons amb els relats dels mateixos interns, uns relats veritablement colpidors, autèntiques cicatrius inesborrables en les vides dels protagonistes.

El muntatge, molt original, recrea l'interior d’una cel·la amb tots els seus elements i fins i tot amb una finestre amb vistes al pati de la presó.


Martí Artalejo ofereix visites comentades per estudiants, on explica la seves vivències durant el temps en que va fer el treball i la seva relació amb els interns que van participar en el projecte.
Cicatrius es pot veure fins el dia 29 d'abril a la casa de cultura Les Bernardes de Salt.


©_Lluís Serrat/2015
___________________________________



____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
M'ha agradat



L'autora moments abans de la presentació

L'exposició que el que la fotògrafa catalana Anna Bahí a inaugurat a l'Instituto Italiano di Cultura di Barcelona amb el títol: Desconfiar/Deffiare.


Anna Bahí en la seva disertació on va parlar amb italià i català

La mostra de set fotografies és un autoretrat introspectiu i reflexiu sobre la desconfiança i el recel i de com aquestes sensacions que tenim a vegades envers algú en certes situacions, a sovint no son més que la manca de confiança en un mateix.




Anna Bahí al costat d'una de les fotografies 

A la inauguració també i va assistir  Manel Esclusa, un dels grans fotògrafs del nostre país 



Tampoc i va faltar el proseco de Treviso de nom ben curiós per cert.


Anna Bahí conversant amb la directora del centre Roberta Ferrazza.

En el recorregut per les imatges  de Anna Bahí, podem observar com els rostres exposats passen del recel a la confiança en set passos.
l'exposició està acompanyada de frases filosòfiques d'autors clàssics, i escriptors i pensadors contemporànis que parlen de la desconfiança i la confiança.




©Lluís Serrat/2015_all rights reserved
_________________________________________________________________________________



___________________________________________________________________
____________________________________________________________________

M'ha agradat
Genís Matabosch fent la presentació de l'exposició.

L'exposició que el fotògraf Martí Dacosta ha inaugurat a la sala La "Cate" espai cultural de la ciutat de Figueres: Fotos (d) Circ. 
En aquesta exposició el fotògraf figuerenc ens dona una visió del del món màgic i misteriós que envolta l'espectacle del circ. Dacosta amb una acurada tècnica per resoldre les condicions difícils de il·luminació que té sempre el circ i el seu entorn, ha aconseguit fotografies d'una gran plasticitat i bellesa. que a més ens donen una visió molt fidedigne de la vida al 

Genís Matabosch, Martí Dacosta, i Ricard Sayeras durant l'acte.

©Lluís Serrat/2014_all rights reserved
_________________________________________________________________________________


_____________________________________________________________________

____________________________________________________________________

M'ha agradat
 Sergio Dalma, que torna a l'auditori de Girona tres anys després del darrer concert a la ciutat.
Només començar, el el cantant convida a tothom a fer el que volgués: aixecar-se, ballar, fer fotos, filmar, “petonejar i regalar flors a l'artista” el que vulgueu, va subratllar.


Dalma no va escatimar res per deixar content al seu públic sempre fidel, sobretot al femení.
Un gran artista, un gran espectacle


©Lluís Serrat/2014_all rights reserved
_________________________________________________________________________________




M'ha agradat. l'exposició "Tossudament", que l'agència gironina de fotoperiodisme ICONNA va presentar ahir dia 20 de desembre a la casa de cultura de la ciutat de Girona.

El director de ICONNA Jordi Ribot en el seu discurs inaugural, acompanyat de l'alcalde de la ciutat Carles Puigdemont que ha Col·laborat també amb un article sobre l'exposició i Miquel Nogué Vicepresident de la Diputació de Girona.

El conseller de territori i sostenibilitat Santi Vila en el seu discurs inaugural acompanyat dels fotògrafs Rubén Garcia, Joan Castro i Jordi Ribot, amb la periodista del Periódico Cristina Buesa.


Tossudament, es un relat audiovisual que tracta el procés que el poble català està portant a terme per tal d'arribar a fer una consulta legal a favor o en contra de la independència de Catalunya.
Fotografia, àudio i vídeo, es combinen enmig dels elements més significatius que han acompanyat les darreres grans mobilitzacions que el poble català a dut a terme els tres darrers anys.

Entre el nombrós públic assistent a l'acte cares conegudes com el prestigiós fotògraf barceloní Pepe Encinas o la presentadora de TV3, Mecé Sibina



El director de l'agència ICONNA no va parar de signar catàlegs al final de l'acte.

A l'acte hi van assistir diverses personalitats del món del periodisme, la fotografia, la cultura i la política. Aquesta exposició es podrà visitar fins el dia 31 de desembre a la Casa de Cultura de Girona. Després està previst que viatgi per diferents ciutats de Catalunya com Figueres, Olot o Vic.


©Lluís Serrat/2014_all rights reserved
___________________________________________________________________


____________________________________________________________________
____________________________________________________________________

M'ha agradat. Adrià Punti va tornar aquest passat divendres a l’Auditori de Girona plé a vessar, per repetir un concert màgic espectacular, plé de sensibilitat, rock and roll, una mica d’ironia, i molta entrega.  


Igual que fa un any, Puntí no va decebre a ningú, demostrant que està en un moment pletòric interpretatiu i de creativitat.
“Prepareu-vos per un concert llarg” va anunciar d’entrada, “imagineu-vos que el concert comença amb cada cançó.











En total el músic del Veïnat de Salt, va tocar dues hores llargues acompanyat de la Band Bang Bang. Amb Lluís Costa a la guitarra, Pere Martínez al baix, i Dani Pujol a la bateria.
Un concert memorable per la cloenda de l’apartat musical del Temporada Alta.

         ©Lluís Serrat/20_all rights reserved
____________________________________________________________________







____________________________________________________________________
____________________________________________________________________


 M'ha agradat L'exposició que el fotògraf empordanès Roger Lleixà té a la Casa de Cultura Les Bernardes de Salt, Sri Lanka: La llàgrima de L'Índic.


Martí Artalejo comissari de l'exposició i el director del centre cultural Robert Fàbregas fan la presentació de l'exposició.


_____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________


Roger Lleixà explica per la televisió la seva experiència a Sri Lanka.


El Jove fotoperiodista ens convida a través de les seves imatges i de la força del color, a un viatge per la vida quotidiana i espiritual de la República Democràtica Socialista de Sri Lanka, coneguda en l'època colonial com a Ceilan, anomenada la llàgrima de la Índia i batejada al llarg de la història com la illa dels mil noms.



-Si algú veu que t'apropes amb la intenció de fer-li una fotografia i no vol, senzillament et fa un gest....

Un magnífic treball, molt ben presentat amb ampliacions generoses, i un bon tractament del color tot dins d'un espai acollidor. No us la perdeu els amants dels països exòtics i de la fotografia en estat pur. Les Bernardes de Salt fins el 19 de desembre.
         ©Lluís Serrat/20_all rights reserved
____________________________________________________________________

____________________________________________________________________
____________________________________________________________________

M'ha agradat la biennal de fotografia Xavier Miserachs 2014.



Reportatge de Miquel Dewever-Plana sobre les "maras" a Guatemala

Palafrugell celebra fins el proper 12 d’octubre, la seva VIII biennal de fotografia Xavier Miserachs. Un cop més els amants de la fotografia periodística i documental, poden gaudir de les exposicions de fotògrafs consagrats com Català Roca, amb un recull de imatges força desconegudes de la regió de Múrcia.O l’obra de fotògrafs joves com Txema Salvans, que presenta una visió crítica i humorística de diferents grups socials a la costa mediterrània. Del recentment desaparegut i sempre recordat Paco Elvira, podem veure un recull de imatges de la Xina de Deng Xiaoping de finals del anys setanta.
També podeu contemplar un dur reportatge del francès Miquel Dewever-Plana, sobre els membres de les “maras” de Guatemala,  (premiat al VISA pour l’mage de 2013) en el marc d’un muntatge espectacular.
Un certament realment interessant, del que caldria fer difusió per tal de que podes tenir més continuïtat i perquè no, acabar essent de periodicitat anual, ja que tant la qualitat de les exposicions, com dels espais on s’exhibeixen realment s’ho mereixen.
________________________________________________________________________
________________________________________________________________________





Reportatge de Miquel Dewever-Plana sobre les "maras" a Guatemala
        


©Lluís Serrat/2014_all rights reserved



­_________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________
________________________________________________________________________

M'ha agradat l'actuació del Cor de Gospel Girona a Pedret.




________________________________________________________________________
________________________________________________________________________


He escoltat i m’ha agradat El Cor Gospel Girona, que el passat dijous va fer un concert als jardins de Pedret de Girona.


Malgrat que el concert es va fer a l’aire lliure i amb unes condicions d’acústica poc propícies, els assistents a l’acte, van poder gaudir d’unes bones peces del gènere interpretades amb molta mestria i sensibilitat per tots els components del grup. I també d’alguns efectes especials sorprenents en algunes peces com la de storm is over.
El grup ha engegat aquest any una nova etapa amb Xavier Thió com a director.
El passat dia 7 de juny van fer el concert d’estrena amb el nou director, a l’Espai Gironés dins el festival d’arts escèniques.

©Lluís Serrat/2014_all rights reserved


___________________________________



M’HA AGRADAT



________________________________________________________________________
________________________________________________________________________

Exposició de Pep Iglèsias "Ja en tinc prou", a la casa de cultura les Bernardes de salt





________________________________________________________________________
________________________________________________________________________


He vist i m’ha agradat, el treball Ja en tinc prou, un recull de imatges que el fotògraf gironí Pep Iglésias  exposa al Centre Cultural Les Bernardes de Salt.
El treball gira al voltant d’una escultura de bronze que representa una nena en actitud pensativa que hi ha a la Plaça de La Constitució de Girona i que casualment es veu des del despatx on treballava en Pep.

-Un dia vaig fer una imatge d’una gent que em va cridar l’atenció perquè es relacionava amb l’escultura, així, el que havia de ser una imatge puntual, es va convertir en un treball de deu anys-.

Pep Iglésias treballant nous projectes al seu estudi.


En Pep explica que ha fet més de mil imatges durant aquests deu anys, de les quals n’ha seleccionat exactament 148.
El treball Ja en tinc prou el podeu veure fins el dia 22 de setembre a la sala espai contemporani de Les Bernardes de Salt en format multimedia i amb una banda sonora que conté musiques, d’Ovidi Montllor, Quico Pi de la Serra, Lluís Llach, o Nino Rota.
L’exposició es complementa amb una maqueta de la nena de la plaça, que l’artista madrileny Francisco López va fer per commemorar la nova constitució espanyola de 1978. I un dibuix de l’artista i escultor Gironí Pep Admetlla, en que és veu la nena de bronze, reencarnant-se en la Marianne, símbol de la revolució francesa.
©Lluís Serrat/2014_all rights reserved.


___________________________________


M'HA AGRADAT


Exposició de Jordi S. Carrera a la sala Moby Disck de Girona 


________________________________________________________________________
________________________________________________________________________ 





He vist i m’ha agradat l’exposició que el fotògraf gironí Jordi S. Carrera presenta a l’espai de la botiga Moby Disk, a la rambla de la Llibertat número 46 de Girona amb el títol de il-lusionografies gironines.

El fotògraf  Jordi S. Carrera mostra un catàleg de l'exposició.
________________________________________________________________________
________________________________________________________________________



 L’exposició forma part dels darrers treballs de l’obra d’en Jordi, que també ha fet les il-lusionografies: Corporals, generals, interiors, florals, vitivinícoles, i Portes....
Quan li pregunto si és pintura o fotografia, em diu que és un treball que comença fotogràfic, jugant amb el moviment, tant de càmera com del subjectes (molt importat) i aprofitant les hores del dia que tenen la millor llum per poder potenciar els colors i aconseguir el resultat final que vol. Tot el procés és una combinació de laboratori analògic i digital.




Diu que les il-lusionografies son una línia molt fina entre la fotografia i la pintura que a ell li ha agradat sempre explorar. I crec que ho ha ben aconseguit

©Lluís Serrat/2014_all rights reserved

___________________________________




M'HA AGRADAT


EXPOSICIÓ "ESTRELLES DEL SILENCI" MUSEU DEL CINEMA DE GIRONA


He vist i m’ha agradat l’exposició temporal “Estrelles del silenci”, que presenta el Museu del Cinema de Girona, amb fotografies dels grans actors i actrius dels primers anys del cinema.



No sé si al cinema no parlat, se’l pot qualificar de cinema mut. De fet el cinema mut quasi sempre ha tingut una banda sonora i evidentment el cinema silent, ha utilitzat des de els seus inicis el llenguatge fotogràfic per explicar-nos les seves històries, que també és una manera de parlar. Un llenguatge que els grans directors de la primera època, van dominar d’immediat amb molta mestria .   

La idea que tenim sobre les pel·lícules dels inicis del cinema, és que eren primitives i de poca qualitat. Aquesta falsa concepció és bàsicament producte de que les cintes que han arribat als nostres dies estan generalment bastant malmeses pel pas del temps i que moltes vegades no son visionades a la velocitat adequada.


Núria Bou que ha comissariat l'exposició, conversa amb Cristina Cervià



                                                                       
                                                                                                 L'actriu Cristina Cervià, una visitant de luxe.

Hi ha hagut grans directors, grans artistes i grans pel·lícules de l’època del cinema silent, que va des de 1888 quan louis le Prince filma la primera pel·lícula que dura uns tres segons, fins a finals dels anys ’20.
Durant la dècada de 1920 és quan es varen filmar més pel·lícules no parlades però la majoria de les cintes s’han perdut.
Si feu un vol per la sala d’exposicions del Museu del Cinema de Girona, podreu contemplar un bon recull de fotografies dels actors i actrius que van formar part del star-system de Hollywood, de la anomenada era de plata del cinema.


©Lluís Serrat/2014_all rights reserved
___________________________________